Recuperant la normalitat...

Ale, un altre cop per aquí, canviant una mica d'aires. Pot semblar que no em cansi d'obrir blogs, blogs i més blogs, però es que hi ha una explicació plausible per la creació d'aquest nou blog (no lògica, però plausible, que no sé què vol dir però queda cool de collons): per causes desconegudes, resulta que el blog que vaig obrir ahir amb tanta il·lusió, esperant que tot funcionés bé, ha desaparegut. Com? Bé, pel que sembla no hi ha manera humana de que jo pugui entrar i publicar més entrades, per la qual cosa, davant la inaptitud dels senyors propietaris dels blogs a l'hora de solucionar-me el problema, la solució ha estat re-tornar a obrir Paradise. I espero que sigui l'últim cop que ho hagi de fer. Per celebrar tal event avui faré referència a un personatge de la nostra universitat que està sent poc reconegut i crec que es mereix més publicitat. Un professor que ha aconseguit ajuntar més de 3 assignatures en una de sola. Estic parlant de Mr. Armand Balsebre, alias suma de Geppeto i Tio Gilito, que avui més que mai ha demostrat que és possible tractar, en hora i mitjà, més d'una assignatura. Fixem-nos que en principi nosaltres fem "Teoria i pràctica del guió radiofònic" (i m'acabo d'enrecordar que a la pràctica he posat "Gèneres radiofònics", hurra por mi). Un títol com aquest dóna a entendre que farem ràdio. Així doncs, com pot ser que, més que de ràdio, tractem cine ("va, quines pelis has vist, de què van, els personatges com són...), música ("aquesta música va bé amb aquest text, aquesta no, aquesta sembla dir que vas drogat...") i guió! ("fem una sinopsis, describim uns personatges, parlem del conflicte, ensenyem-li al lope per veure què n'opina.... ai no...") tot alhora? La veritat és que tal pregunta no té resposta. Jo hi aniré pensant. Us recomano que feu el mateix. I si algú s'atreveix a trobar resposta a tal paradigma, que m'ho digui. Serà recompensat.